11 Setembre: Els nacionalismes són enemics de la classe obrera i el poble

0

Arriba una nova Diada Nacional de Catalunya sense res a celebrar. La classe obrera i el poble de Catalunya segueixen atrapats en els mateixos falsos dilemes que l’any passat i segueixen perdent poder adquisitiu, drets i llibertats. La recuperació macroeconòmica de l’economia està sent utilitzada íntegrament per l’augment del benefici capitalista, promovent la precarietat i l’especulació d’elements de primera necessitat com l’habitatge. Tots els estudis apunten a un brutal augment de la desigualtat entre rics i pobres, tot gràcies a que la classe obrera segueix orfe d’eines pròpies de lluita i anàlisis que li permetin trencar la pau social i defensar els seus interessos.

Aquest escenari, compartit en la gran majoria de països europeus, propicia que la burgesia avanci més ràpidament i decididament cap a formes més reaccionaries de gestió, preparant l’esquema de dominació per aplacar la dissidència social en la futura crisis que s’està gestant. El nacionalisme espanyol, alimentat pels grans poders econòmics de l’estat, està sent la palanca per aquest avenç reaccionari. A Catalunya estem vivint en les últimes setmanes una clara ofensiva d’un feixisme que, en connivència amb mitjans de comunicació i forces policials, busquen la confrontació dintre la classe obrera. L’atac cada cop menys acomplexat contra la llengua i la cultura catalanes, construint una identitat espanyola de base excloent, aprofundeix en la divisió entre pobles que sempre busca la classe dominant.

La classe obrera, que encara arrastra les derrotes de dècades passades, no està sabent encarar aquesta situació a la ofensiva. La petita burgesia, classe que s’ha vist perjudicada en la passada crisis i que veu amenaçada constantment la seva condició degut a les grans corporacions, ha vingut a omplir el buit contestatari. La seva proposta, enfocada sempre cap a una utopia on existeixi propietat privada però no grans empreses que li facin competència, s’ha concretat en el procés independentista. Bona part de la classe obrera catalana s’ha sumat a una lluita que no li era pròpia al sentir-se atacada per les derives reaccionaries de l’estat espanyol. 

Durant l’últim any s’han demostrat les tesis que defensàvem els comunistes. 

  1. Que dintre l’estat espanyol no hi havia cap fissura, i la classe dominant està totalment compromesa amb el gir centralista i reaccionari.
  2. Que la independència està relacionada amb la presa del poder. Per tant no hi ha cap proclamació possible sense disputar el monopoli de la violència. No hi ha possible dret a l’autodeterminació sense revolució, és a dir, sense derrocar el poder establert.
  3. Que el poder no es pot doblegar tant sols des d’un territori de l’estat, requerint la participació de tota la classe obrera d’Espanya.
  4. Que les relacions internacionals es basen en interessos econòmics, i que cap país anava a defensar la independència de Catalunya.

L’octubre passat la causa independentista va topar amb les seves limitacions. Des de llavors el seu únic discurs ha estat la justa petició de llibertat dels presos polítics. La retòrica extenuant dels seus dirigents, començant pel president Torra, deixa en evidència que el seu full de ruta està en un carreró sense sortida. L’estat espanyol ha aconseguit posar el tauler de joc en el punt que li interessa. Per molt massiva que sigui la manifestació independentista d’aquest any aquesta realitat no canviarà.

La classe obrera ha de diu prou i estructurar una alternativa realista i independent de la resta de classes social, dirigint tots els seus esforços en confrontar el veritable enemic que és el sistema capitalista i la classe burgesa. Això no és una forma de desviar l’atenció, si no una solució general a tots els problemes de caire econòmic, social i polític que pateix la classe obrera catalana. Construint un país per la classe obrera s’aconseguiria acabar amb les misèries i desigualtats que provoca el capitalisme i estructurar un país que fos realment la lliure unió dels seus pobles.

El nostre camí: La independència de la classe obrera!

Comitè Nacional de Comunistes Catalans -PCPE